VUELVE A CASA POR NAVIDAD

Estimats lectors i queridisemes lectores hos desitjam unes felices festes de part des Antillons.
Que quan vus rebin a s'aeroport o a es port sigui una arribada de galàctics.
Que dia 24 de desembre es produeixi una juerga inolvidable i que sa resaca des dia següent no sigui dolorosa.
Que es dies amb familia siguin profitosos, ja que són pocs.
Que es menjar no vus faixi mal.
Que guanyeu a la cuca i vus ho gasteu amb champaigne i no amb drogues.
Que tothom vus miri amb admiració i no amb prejudicis.
Que es diners de nous sigui ben gastats.
Que tunpare s'emborraxi i te doni doblers de més.
Que no dormigueu tots sols en aquests dies.
Que dia 31 sigui sa festa més espectacular de s'any i es brindis sigui un silenci que recordi totes ses aventures i desventures passades.
Que es cubates no s'acabin mai.
Que no existi sa frase "has begut massa".
Que es vomit sigui un espectacle hermós.
Que es sexe sigui especialment especial.
Que es besos siguin de pelicula.
Que ho recordeu tota sa vida.


DES DE SA RIP (República Independent de Porcells) OS DESITJAM BONES FESTES

Pd: a sa persona que triunfi més durant aquest periode de temps, si ens ensenya ses seues artimanyes de seducció, rebra un bitllet de 100 de es monopoli. Gràcies.


"¿Qué es lavida? la vida es un frenesí
una ilusión, una sombra, una ficción
y el mayor bien es pequeño
que toda la vida es sueño
y los sueños, sueños son."

VUELVO CON EL ESCUDO O SOBRE EL

Primer de tot, deman disculpes a els queridíssims lectors per la tardança, pero ha estat per un motiu de vida o mort. Hem entrenat dia i nit per ser els millors dins el camp de batalla, ens vam aillar a la Serra de Tramuntana per millorar tècniques d'atac en condicions adverses. Convertir-nos amb autèntics camaleons per no ser vistos en cap moment i adquirir una punteria francotiradora per no donar cap marge a l'enemic, així hem estat es masters dins una guerra de guerrilles i barricades.

Ses baixes s'han contat per milers i ses ferides encara piquen un poquet, però els Antillons una vegada més ho hem donat tot i hem sortit d'aquell infern victoriosos, orgullosos d'haver triunfat a un Vietnam mallorquí, sí senyors, el Vietnam es diu Sineu.

Sa lluita encarnissada era digne de ferir sa sensibilitat de ses persones, els projectils volaven com abelles emprenyades directes a fer es major mal posible, i es crits de dolor posaven sa pell de gallina, pero hem mantingut sa compustura en tot moment i no ens hem arrugat baix cap circumstància, sa frialdat que ens caracteritza ens ha salvat sa vida.

En aquesta terra màgica plena d'històries bèliques ens hem enfrentat a uns èssers situats dal d'una montanya, els centaures ens acrivillaven amb ses seues fletxes i es minotaures atacaven sigilosament amb destrals, pero esteim a es segle XXI i amb ses armes de foc que disposavem no hem tingut cap problema, coser i cantar.

Equip marrón: General Marqués, Jaume, Cristian, Lluís, Xavier Faner, Bond i Batman

Equip blau: General Gual, Manu, Carl, Albert, Roland, dos replegats des suburbis de Palma i Speed

A part d'un parell de caigudes tontes d'aquestes que fan més mal a sa moral que a es cos, d'algun membre des comando, no hi ha gaire cosa més a resaltar.

Per finalitzar dir que ens hem quedat amb una espineta clavada, així que hi tornarem i rebentarem a tots es que es moguin sense deixar una ànima en peu.

Acabaré com sempre amb una frase que no es meua:
"Niños no compreis drogas, haceos estrellas del pop que os las regalan"

QUE ARDA INCA

L'exèrcit Antillón va conduir ses tropes d'èlit a ses terres d'Inca.

Just arribar a ses portes de sa ciutat, els soldats es prengueren una beguda , un tant màgica, (gin amb llimonada o pomada, per els soldats mercadalencs) que ens dóna sa valentía necesària per conquistar fortaleses inexpugnables. A partir d'aquest moment s'essència gladiadora des nostros avantpassats se va apoderar des racionalisme típic des superherois, convertint-nos en unes màquines perfectes de tocar es collons a sa gent inocent.

En vista de que Inca era mol grossa, vam haver de recurrir a uns mercenaris bruts que sempre i són en cas d'emergència: Gualix i Alberti, sempre deixen es llistó alt, clar que sí. A més de dues doncelles de noble familia ciutadellenca que ens donaven calor en aquell vespre de tormenta i gel, gràcies.

Sa gran pluja va dificultar sa estrategia a seguir, s'improvisació va ser es plan. Després de fer una barricada dins un caixer de La Caixa, ens vam dirigir cap a els crits que s'escoltaven a el nort de la ciutat, a sa recerca del Grial, objectiu principal des llarg i costòs trajecte.

Fins i tot, vam desenmascarar una red de tràfic d'esclaus, però això no ve al cas. Vam veure a Jesucrist a la distància i el vam saludar amb un "EHEY" ben fort perquè mus sentis, cosa que ens va agrair amb una peineta a lo Luis Aragonés, el vam convidar a un ginet i ens va abraçar, així es s'amistat.

Però sa gran batalla, on els Antillones van demostrar una vegada més el seu coratge, va dividir ses tropes, els mateixos Antillons van ser capturats i encarcelats en una taberna de mala mort. Els torturadors o camarers ens regalaven sa majoria de ses pocions (gins amb llimonada/pomada) i noltros vam caure a es seu engany cada vegada, només en Batman va ser capaç de fugir, o el van treure des bar. Ses dades d'aquest moment son imprecises, ja que ningú sap q va fer o a on va anar en aquell periode de temps, però així i tot, va tornar a ses capturat i duit una vegada més a aquell antre (sa llegenda diu, que va baixar al infern i el diable el va saludar amb un "pronto nos vemos campeón" i ell mateix el va retornar a sa taberna).

Sa Sirena que hi havia per camarera ens va encandilar d'una manera que hem fa vergonya anomenar, ella tenía sa clau de tot. Com si d'un viatge fantàstic es tractés, ella va ser sa que ens va bocar es grial i amb un brindis sonadissim que a tothom va atreure sa atenció vam culminar sa conquesta dels Antillons a ses marevelloses terres de Mordor, perdó, Inca.

Aquest dia será recordat per els ciutadants de Inca amb temor, tot i que, l 'Emperador Sierrus, exiliat al est peninsular, no dirigía l'atac, des de aquí et saludam. Ave Cesar.

L'any que ve hi tornarem amb un arsenal que farà tremolar sa Serra de Tramuntana.

FUERZA Y HONOR