EL FANTASMA DE LAS NAVIDADES PASADAS

Otro año pasará, las miradas críticas de los hombres y mujeres que clavando las suyas en las nuestras vislumbran el eco del tiempo. Escanean de forma continua, desde el erguido pelo de la cabeza hasta la desgastada goma de la zapatilla, consiguiendo ver, captar, sentir, sueños e ilusiones que escondemos a los que no queremos que lo vean, más allá de la mera suposición. Atrincherados en nuestro castillo de aire, aburridos y exhaustos, esperamos el alba para contar las horas, para empezar de cero, solos. Dónde la cerradura del olvido se fortalece con los días, y la llave está enterrada viva en el fondo del pantano. Esperamos impacientes que alguien la encuentre y nos libere de nuestra propia prisión. Alguien que no tema herirse, ni herirnos, cuya confianza sobrepase los albores de la tempestad, una luz a lo lejos que espante las grises nubes que nos atemorizan. Esas personas que nos conocen, para bien o para mal, que no dejamos que nos entiendan y comprendan, a esas hay que agarrarse, y no soltarlas jamás.


Pd: Bones festes i un feliç any nou a tots, una abraçada.

ANTILLONS

THE BLUES BROTHERS

Una inspiració divina, producte de unes litrones màgiques, va convertir a un Antillón i un Clareano en els germans més extraordinaris de sa història del Saturday Night Live. Un diumenge vespre i un bar mig buit no va ser cap obstacle per una incursió inverosímil, i una tajada de heineken's historica. De entrada, escoltats de ciutedellenques de bona familia (un petonet a sa pestanyeta a cada una d'elles), vam causar un Furor a ses clientes des bar per excelència de Palma, Cultura Club. Sa nit va prometre des de es gran moment on es dj va posar Arctic Monkeys, no s'oblidarà facilment aquest detall, a partir d'aquí va començar es festival d'entrades i moviments sugerents que vam brindar a totes ses preciositats des local.

Aquestes photos només són una mínuscula part, que dic, rídicula, de totes ses escenes Porky´s que es van produir.

S'únic detall que s'ens va escapar va ser s'ausencia de unes ulleres Rayban falses des bazar xino de duvora ca meua, però no es pot tenir tot, que hi farem. Al contrari que es capell, ses senyoretes van disfrutar com una hiena dins un hospital de lleonets. Si, hem descobert que cada dona te un capell amagat per ca seva i quan no hi ha ningú s'el enporta a es quarto de bany i, només en aquell moment, es transforma en una Top Model. Un misteri més.

La resta d'Antillons per motiu de força major no van poder acudir a un event tan important, encara que, com va dir l'Emperador Sierrus, l'infanteria no em va acompanyar en una gesta d'alt nivell.

Hem establert una nova normativa, de sa qual ningú es podrà salvar, es darrer cap de setmana de cada mes, els Blues Brothers tornaràn a entrar en acció. No es un anunci, es una advertència.

Per acabar voldría remarcar que es porcs més grossos de Menorca, van entrar en acció, amb l'excusa d'una despedida de solter, en es cas que hi hagués documents audiovisuals, estic segur que estàn censurats, a ells una abraçada. Sa gran conseqüència es que per Palma, en nits de lluna plena se sent: "¡Manu Morales lalalala Manu Moraaales!". Molt fort.

"¡Han caido la quinta y la sexta para el Stifmaister! ¡Joder de puta madre cerdo!"

EL RETORNO DEL JEDI

Hem tornat amb més força que mai, més preparats, més forts i més torrats. Un retorn que desesperarà encara més a es mallorquins. Després de sa baixa del tinent Vilchez, que, expulsat pes mallorquins pel seu mal comportament i calentura, ha trobat auxili en l'Emperador Sierrus, des de aquí et saludam, Ave Cesar. On ses seues victories es conten per milers, una reputació que admiram i que ràpidament en terres mallorquines convertirem un mite en realitat.

Aquesta sensible baixa ha estat coberta per un soldat que, en primera estancia es tímit, però amb l'olor de alguna beguda alcòholica es transforma, qual vampir dins d'un bus de: "dóna sang". Aquesta vegada contam amb un reforç de luxe, rescatat des fetge de Mordor, va ser una missió perillosíssima pero que va donar es fruits esperats. Es veis de Mercadal el temen tant que només s'el miren de reüll, tal es sa por que quan camina plàcidament per es carrers de sa seua ciutat natal, sa gent li fa pasillu.

Si senyor, ara no hi ha por de res, es més, el recolçament de Clarea i els seus contactes segueixen intactes, i si sumam els savis consells de membres de sa Lija, (Políticament incorrectes o porcament adecuats?), tenim un comando d'èlit. Tècniques ancestrals com: La cobra i la grulla, les dominam a nivell samurai.

Hem après dels errors passats, així que frases com: "no en vull més", "ja he begut prou", "ostia, me he dejado los condones", "He dit que no hem follaré a sa puta gallina cony!" no tornaràn a ses pronunciades per cap membre, baix pena de castració.

Sa R.I.P. (República Independent de Porcells) torna a estar en funcionament.

I aso no acaba aquí, tenim espíes i mercenaris operant de forma regular a ses terres catalanes, on ens informen diariament, digam que es un "banc de proves", experimenten noves tècniques on les posen en pràctica en noms en clau com: "Volldamm's party". Creadors i pioners, el respecte es recíproc.

Acabaré, com de costum, amb una frase que no es meva: "Bueno, que me cuelguen los huevos y ordeñen la leche".

OJO, OJITO, OJETE

Increible, Inospit, Inigualable, Irrepetible son els únics termes que em venen a es cap després d'haver estat present davant aquests fets de dia 19 de Gener.

Sa valentía des mercadalencs mai havia estat en un climax tan espectacular com es que vaig veure aquell disabte. Una mostra més de sa fortalesa i mal beure que ens caracteritza tant a es menorquins.

Ha marcat un antes i un despues per es membre més glamurós des Antillons, un cop a sa cara no comporta unicament diversió. Aqui rememoram aquella frase celebre : "No le des en la cabeza que el chaval está estudiando". Quanta sabiduría!.

En un event de categoría haviem d'estar junt a gent de nivell, vam gaudir amb sa companyia de Clarea i d'un membre de sa Lija, bona gent de Ciutadella i de un d'Alaior (aquest darrer un fitxatge de luxe).Encara que no vus ho creugueu aquest ha estat es darrer cap de setmana que hem partit cap a la guerra de guerrilles palmesana.

Tornant a es tema en qüestió, tranquils lectors i lectores, n'Albert no ha perdut s'ull ( almenys no del tot) el Dr. House despres de una resonància i un tac, i de descartar enfermedats com lupus, infección autoinmune, etc va donar el seu diagnòstic: golpe fruto de la estupidez. Més cert impossible.

Es carros de compra son els mitjans de transport més perillós i arriesgats que existeixen amb diferència. I el destí ens va tentar en més d'una ocasió, fins a 3 carros des Mercadona vam divisar, cosa rara.

Fins aquí tot i res.

"Ya sabes si fuman, chupan"

LA CUESTA DE ENERO

Caminava jo pes carrer Aragó, un caminet perillós que sempre me deparava sorpreses, es killers m'insultaven amb sa seua jerga callejera, ses prostitutes me cantaven dolçes melodies quan queia sa nit, ses quillas (vane, jessi, yoli, lore...) reien de sa meua bufanda i es vagabundos me demanaven euros "pal autobus", se rutina palmesana.
Sempre amb s'As baix es braç (diario de los malos estudiantes) i sa meua motxila verda de soldat de infanteria americà através aquell paratge cosmopolita. Es Antillons, valents menorquins, atravesam aquest angosto desfiladero cada dia amb s'esperança de seguir vius un dia més, i no contents amb aso, en un parell de dies degut a sa reunificació des maritím, ses hordes de killers augmentaran considerablement. Sobreviure dins aquesta jungla de cubates, camies blanques, crestes i pircings serà extremadament complicat.
A més tots es mescla, s'arribada, s'ambient, i sobretot, examens. Els examens treuen sa punteta i ens anam mentalitzant de que aquest mes serà dur, una ocasió més per demostrar de que estàn fets es menorquins. Ja que duim aferrada sa vesa de ses vacances, allo de aixecarte cada dia a les 12 des migdia, arribar a casa a la 1 des vespre despues de estar amb es amics fent birres i contant ses aventures viscudes durant 3 mesos en territori hostil. Atlots aso ja no ho podem fer aquest mes, el Jet Lag mental ens jugarà males pasades, i els bons proposits que vam jurar cumplir dia 1 a les 0,0 hores en un moment de borraxera important es realitzaràn només aquest mes de Gener, després tot tornarà a la normalitat. Tots tornarem a fumar, a beure, a fer pets i rots, a embrutar, a menjar xiclets, a sentir veus, i.... a estudiar?.

Estimats lectors un any nou ens espera amb es braços oberts, l'hem d'abraçar amb energia i sentir que tot aquests temps que tenim per aprofitar sigui espectacularment fascinant. Dit aso, men vaig.

Com sempre una de ses meues frases, aquesta es de una pel·licula que me va canviar sa vida: "Cada vez que veas a una mujer hermosa, recuerda que en algun lugar hay un tio harto de cepillarsela".

VUELVE A CASA POR NAVIDAD

Estimats lectors i queridisemes lectores hos desitjam unes felices festes de part des Antillons.
Que quan vus rebin a s'aeroport o a es port sigui una arribada de galàctics.
Que dia 24 de desembre es produeixi una juerga inolvidable i que sa resaca des dia següent no sigui dolorosa.
Que es dies amb familia siguin profitosos, ja que són pocs.
Que es menjar no vus faixi mal.
Que guanyeu a la cuca i vus ho gasteu amb champaigne i no amb drogues.
Que tothom vus miri amb admiració i no amb prejudicis.
Que es diners de nous sigui ben gastats.
Que tunpare s'emborraxi i te doni doblers de més.
Que no dormigueu tots sols en aquests dies.
Que dia 31 sigui sa festa més espectacular de s'any i es brindis sigui un silenci que recordi totes ses aventures i desventures passades.
Que es cubates no s'acabin mai.
Que no existi sa frase "has begut massa".
Que es vomit sigui un espectacle hermós.
Que es sexe sigui especialment especial.
Que es besos siguin de pelicula.
Que ho recordeu tota sa vida.


DES DE SA RIP (República Independent de Porcells) OS DESITJAM BONES FESTES

Pd: a sa persona que triunfi més durant aquest periode de temps, si ens ensenya ses seues artimanyes de seducció, rebra un bitllet de 100 de es monopoli. Gràcies.


"¿Qué es lavida? la vida es un frenesí
una ilusión, una sombra, una ficción
y el mayor bien es pequeño
que toda la vida es sueño
y los sueños, sueños son."

VUELVO CON EL ESCUDO O SOBRE EL

Primer de tot, deman disculpes a els queridíssims lectors per la tardança, pero ha estat per un motiu de vida o mort. Hem entrenat dia i nit per ser els millors dins el camp de batalla, ens vam aillar a la Serra de Tramuntana per millorar tècniques d'atac en condicions adverses. Convertir-nos amb autèntics camaleons per no ser vistos en cap moment i adquirir una punteria francotiradora per no donar cap marge a l'enemic, així hem estat es masters dins una guerra de guerrilles i barricades.

Ses baixes s'han contat per milers i ses ferides encara piquen un poquet, però els Antillons una vegada més ho hem donat tot i hem sortit d'aquell infern victoriosos, orgullosos d'haver triunfat a un Vietnam mallorquí, sí senyors, el Vietnam es diu Sineu.

Sa lluita encarnissada era digne de ferir sa sensibilitat de ses persones, els projectils volaven com abelles emprenyades directes a fer es major mal posible, i es crits de dolor posaven sa pell de gallina, pero hem mantingut sa compustura en tot moment i no ens hem arrugat baix cap circumstància, sa frialdat que ens caracteritza ens ha salvat sa vida.

En aquesta terra màgica plena d'històries bèliques ens hem enfrentat a uns èssers situats dal d'una montanya, els centaures ens acrivillaven amb ses seues fletxes i es minotaures atacaven sigilosament amb destrals, pero esteim a es segle XXI i amb ses armes de foc que disposavem no hem tingut cap problema, coser i cantar.

Equip marrón: General Marqués, Jaume, Cristian, Lluís, Xavier Faner, Bond i Batman

Equip blau: General Gual, Manu, Carl, Albert, Roland, dos replegats des suburbis de Palma i Speed

A part d'un parell de caigudes tontes d'aquestes que fan més mal a sa moral que a es cos, d'algun membre des comando, no hi ha gaire cosa més a resaltar.

Per finalitzar dir que ens hem quedat amb una espineta clavada, així que hi tornarem i rebentarem a tots es que es moguin sense deixar una ànima en peu.

Acabaré com sempre amb una frase que no es meua:
"Niños no compreis drogas, haceos estrellas del pop que os las regalan"

QUE ARDA INCA

L'exèrcit Antillón va conduir ses tropes d'èlit a ses terres d'Inca.

Just arribar a ses portes de sa ciutat, els soldats es prengueren una beguda , un tant màgica, (gin amb llimonada o pomada, per els soldats mercadalencs) que ens dóna sa valentía necesària per conquistar fortaleses inexpugnables. A partir d'aquest moment s'essència gladiadora des nostros avantpassats se va apoderar des racionalisme típic des superherois, convertint-nos en unes màquines perfectes de tocar es collons a sa gent inocent.

En vista de que Inca era mol grossa, vam haver de recurrir a uns mercenaris bruts que sempre i són en cas d'emergència: Gualix i Alberti, sempre deixen es llistó alt, clar que sí. A més de dues doncelles de noble familia ciutadellenca que ens donaven calor en aquell vespre de tormenta i gel, gràcies.

Sa gran pluja va dificultar sa estrategia a seguir, s'improvisació va ser es plan. Després de fer una barricada dins un caixer de La Caixa, ens vam dirigir cap a els crits que s'escoltaven a el nort de la ciutat, a sa recerca del Grial, objectiu principal des llarg i costòs trajecte.

Fins i tot, vam desenmascarar una red de tràfic d'esclaus, però això no ve al cas. Vam veure a Jesucrist a la distància i el vam saludar amb un "EHEY" ben fort perquè mus sentis, cosa que ens va agrair amb una peineta a lo Luis Aragonés, el vam convidar a un ginet i ens va abraçar, així es s'amistat.

Però sa gran batalla, on els Antillones van demostrar una vegada més el seu coratge, va dividir ses tropes, els mateixos Antillons van ser capturats i encarcelats en una taberna de mala mort. Els torturadors o camarers ens regalaven sa majoria de ses pocions (gins amb llimonada/pomada) i noltros vam caure a es seu engany cada vegada, només en Batman va ser capaç de fugir, o el van treure des bar. Ses dades d'aquest moment son imprecises, ja que ningú sap q va fer o a on va anar en aquell periode de temps, però així i tot, va tornar a ses capturat i duit una vegada més a aquell antre (sa llegenda diu, que va baixar al infern i el diable el va saludar amb un "pronto nos vemos campeón" i ell mateix el va retornar a sa taberna).

Sa Sirena que hi havia per camarera ens va encandilar d'una manera que hem fa vergonya anomenar, ella tenía sa clau de tot. Com si d'un viatge fantàstic es tractés, ella va ser sa que ens va bocar es grial i amb un brindis sonadissim que a tothom va atreure sa atenció vam culminar sa conquesta dels Antillons a ses marevelloses terres de Mordor, perdó, Inca.

Aquest dia será recordat per els ciutadants de Inca amb temor, tot i que, l 'Emperador Sierrus, exiliat al est peninsular, no dirigía l'atac, des de aquí et saludam. Ave Cesar.

L'any que ve hi tornarem amb un arsenal que farà tremolar sa Serra de Tramuntana.

FUERZA Y HONOR